Comença el viatge. Em la intenció de plantar-me a casa varis dies abans del planejat a modo "sorpresa",
he canviat el meu vol a dimecres matí. Fa unes hores acababa la meva ultima presentació del projecte amb bastant
exit, ara estic assegut a la parada del bus que a les 10 de la nit em portarà cap a Los Angeles, en un viatge
de 9 hores. Abans, sopaba amb el Pau la Patricia i l'Adrià a un vegetarià d'aqui al costat. On ens servia un home...
amb tutú. Gent molt extraordinaria aquí.
Dimecres 10 de desembre. 2:15 AM, Un mexicà desconegut entre San Jose i L.A.
Brutal, acabo de viure l'experiencia més indignant de la meva vida. Havia comprat els meus bitllets per internet.
All loc de la companyia de busos diu que pots recollir els tiquets durant TOT EL DIA fins a una hora abans de la
sortida com a molt tard. A les 9:30 pm, encara no habien obert les oficines, així que penso que ja compraré el bitllet
al conductor quan arribi, com fan 2 o 3 més.
A les 10:30 arriba el bus. M'apropo al conductor:
-"Sir, i was supposed to buy the tickets right here, but it hasn't been open in all day..." (li explico com la oficina estaba tancada tot el dia)
-"Come back tomorrow!"
....
....
Silenci... frustació... no se si m'esta prenent el pel en plan broma dolenta. M'el quedo mirant uns segons i me n'adono
que la seva cara de poker no cambia... S'em cau el mon a sobre. Si perdo el bus no arribo a les 10 del matí a L,A. Que es quan
surt el meu vol. M'imagino que pasaria.. m'imagino la pasta que perdo.. no tornar per nadal...
Començo a barallarme amb el conductor, amb el suport de 3 persones que, com jo, havien seguit les instruccions al peu de la
lletra del que posava a internet.
Finalment despres de 20 minuts esperant i algunes trucades a central, ens deixa pasar.. això si, durant el trajecte s'assegura
de dir pels altaveus que es responsabilitat nostra, dels passatgers, aconseguir els bitllets abans que arribi el bus, que altres
conductors no ens agafarien,.. etc. Per flipar.
Al meu costat s'asseu un gangster. No un gangster en plan rapero guai no, un tio d'una banda de Santa cruz.... Pero com
de costum els hi caic be als matons del cole i als criminals en general, així que es limita a explicar-me la seva vida
i el perquè ha hagut de marxar del poble cap a L.A. per culpa d'una banda rival.
Dimecres 10 de desembre. 9:05 AM. Starbucks Coffee a l'aeroport internacional de los angeles. L.A.X.
Finalment... pau. Vaig arribar a Los Angeles a les 6 del matí. Allà agafo l'autobus per adonar-me un cop en marxa
que no porto efectiu per pagar... em baixo a la seguent parada. Busco un caixer però no trobo res i acabo entrant a un bar,
on em donen 1 dolar 25 centims per pagar el bus. Entro al bus, i el tio em convida, per la meva cara.... vale, la noia
del bus anterior em diu que ni de conya pot fer excepcions i que m'he de baixar, i aquest ni em demana els diners...
Arribat a LAX i pasats els controls de seguretat on sempre s'em cauen els pantalons, per fi tinc un bitllet tangible amb
destinació final a Barcelona... Can't wait.
Madrid. Dijous 11 10:38 AM. Cafeteria ARS.
Han sigut 7 hores desde L.A. i 7 hores més desde philadelphia, però per fi estic apropet de casa... El vol de los angeles
s'ha retrassat una hora així que per pels no perdo el de madrid... el que no em passi en aquest viatge...
El cansanci general de dos dies de viatge comença a notar-se... el meu vol no surt fins a les 17:30 així que tinc set horetes per dormir ^^;
A l'avio he pres unes fotos brutals. He assistit al alba i pondre's el sol en cada avio...
La resta ja es Barcelona (Sant Cugat). Enyoraba aquest poblet i penso disfrutar cada moment que passi aquí.
